dissabte, 18 de febrer de 2012

Restitució del monòlit a Pompeu Fabra

El monòlit en homenatge a Pompeu Fabra és de nou a la plaça Lesseps. Aquest dissabte 18 de febrer al migdia, s'ha celebrat l'acte de restitució del monument.
      
     
El monòlit, que s'havia inaugurat el 1982 i que es va retirar l'any 2003 amb motiu de les obres de la línia 9 del Metro i de la remodelació de la plaça Lesseps, és ara a tocar de la Biblioteca Jaume Fuster, un altre dels elements més simbòlics de la plaça. L'acte ha estat presidit per la regidora de Gràcia, Maite Fandos, i la presidenta del Districte, Elsa Blasco. També hi era present el regidor Guillem Espriu i diversos consellers i conselleres de Gràcia. L'acte ha comptat amb una àmplia representació de les entitats gracienques, així com de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. 
Durant l'acte, membres de l'Almeria Teatre han recitat diverses poesies i el president del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis, Joan Àngel Frigola, ha llegit un manifest en nom de les entitats que han treballat per la restitució d'aquest monument: l'Associació d'Amics de la plaça Lesseps, el Club Excursionista de Gràcia i el Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis.
      
            
Text íntegre del manifest:
      
       
"Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, feia moltes dotzenes d'anys, que no s'havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s'hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l'inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l'obra de Pompeu Fabra."
Aquestes són les paraules utilitzades per Josep Pla per definir la figura de Pompeu Fabra als seus Homenots. D’ell en diu també que “és l’únic català a qui tots els catalans han obeït plenament”.
Pompeu Fabra i Poch va néixer el 20 de febrer de 1868 al número 32 del carrer Mare de Déu de la Salut, de la Vila de Gràcia. Era fill de Josep Fabra i Roca, que fou alcalde gracienc en diverses ocasions, i de Carolina Poch i Martí.  Després de viure un temps al carrer Gran, la família va anar a viure a Barcelona quan Pompeu tenia 6 anys.
Ha estat, de ben segur, un dels personatges graciencs més importants de la història de la nostra vila. En parlar de Pompeu Fabra, tothom pensa en la gran tasca de normalitzador de la llengua catalana, en el pare de la gramàtica catalana i del Diccionari General de la Llengua Catalana. Ben segur que aquestes son algunes de les seves facetes més importants, però el personatge va molt més enllà. A més del Fabra lingüista, gramàtic i lexicògraf, hi ha un Fabra catalanista i compromès amb el país i, encara –i això no és tant conegut-, un Fabra estretament  relacionat amb el món de l’esport.
Tornem un moment a Josep Pla, que ens el descriu: “D'entrada, semblava un senyor d'una normalitat absoluta, un senyor de mitja estatura, flac, ossat, rigorosament afaitat, d'ulls blavissos però intensos, d'una presència modesta però real, vestit de gris, que alternava amb el blau marí quan es mudava, d'un acolliment amable però caut i circumspecte, d'una total simplicitat, desproveït de gesticulació, mancat de pintoresc, silenciós, pausat, lent, en fi, un senyor que fumava la pipa amb el millor tabac ros que podia obtenir”.
Aquest senyor “que semblava d’una normalitat absoluta”, vas ser, en realitat, d’una importància cabdal per a Catalunya.
Va fer estudis d’enginyer industrial i, fins i tot, va estar vivint durant 10 anys a Bilbao, on va ocupar una càtedra de Química, però allò que el va interessar de ben jove va ser l’estudi  i la correcció de la llengua catalana. Als 23 anys ja havia escrit el Ensayo de gramática del catalán moderno. En aquella època va formar part de la redacció de l’Avenç, des d’on va promoure una important campanya per a la reforma ortogràfica del català.  
Tot i estar vivint a Bilbao, va ser un dels participants més actius i destacats del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1906. Cinc anys després, el 1911 torna a Barcelona per fer-se càrrec de la càtedra de català que havia creat la Diputació de Barcelona i va entrar, també, a la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. És a partir d’aleshores que va poder dedicar-se plenament a la seva passió, la llengua. Va ser president, en diverses ocasions, tant de la secció Filològica, com del mateix Institut d’Estudis Catalans.
Una de les seves preocupacions va ser l’ensenyament, bona mostra n’és el Curs mitjà de gramàtica catalana, que va ser publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Més enllà de la seva gran tasca de normalització de la llengua catalana, Pompeu Fabra va participar activament en la vida social i política del país. L’any 1913 es va presentar a les eleccions municipals per Gràcia, però no va ser escollit. Pel que fa a la societat civil, l’any 1930 va ser el primer president de Palestra, una entitat catalanista fundada, entre d’altres, per Josep Maria Batista i Roca, que tenia un tarannà educatiu i patriòtic: organitzava cursos d'història, literatura, art, i llengua catalanes; cercles d'estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d'acció social i cultural.
Perquè la seva vinculació amb el món de l’esport és una altra vessant, tot i que poc coneguda, de Pompeu Fabra. Va practicar pilota a pala, tennis, natació, excursionisme i càmping. Ja a l’exili, després de la guerra civil, va deixar escrit: “tots els esports em plauen, però l’excursionisme, sobretot. Per a mi, ha estat el complement de la meva tasca filològica. Si ara tornéssim a Catalunya, potser no estudiaria més gramàtica, però encara faria excursions”.
De fet, d’alguna manera és ell qui comença a parlar de l’excursionisme com a esport, ja que fins aleshores era més aviat considerat com una activitat de lleure i oci. Ell, en fer-ne la definició al seu Diccionari, parla d’esport.  La seva vinculació amb l’esport, però, va més enllà de la simple pràctica. Va ser el primer president de la Unió Catalana de Federacions Esportives.
Com veiem, Pompeu Fabra és un dels graciencs més il·lustres de la nostra història, un personatge de gran importància a nivell de país, no debades hi ha carrers, avingudes,  places, espais diversos, escoles i, fins i tot, una universitat que porten el seu nom. Sense anar més lluny, a Gràcia, a La Salut, com no podia ser d’altra manera, hi tenim un carrer amb el seu nom.
L’any 1982, amb motiu de la celebració del cinquantenari de la publicació del Diccionari General, Gràcia va acollir les catorzenes Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”. La organització va anar a càrrec d’una comissió de la qual en formaren part entitats com el Centre Moral, el Cercle Catòlic, el Club Excursionista de Gràcia, l’Esbart Lluís Millet, l’Europa, els Lluïsos i l’Orfeó Gracienc. Entre les diverses activitats festives i acadèmiques, hi va haver la inauguració d’un monòlit que va aixecar-se en aquesta mateixa plaça Lesseps.
Les entitats gracienques sempre han estat al capdavant de diverses activitats en defensa de la llengua i en record de Pompeu Fabra i la seva tasca. Aixì, el Club Excursionista de Gràcia va ser un dels impulsors dels actes de la Flama de la Llengua Catalana, endegada l’any 1968 amb motiu del centenari de Pompeu Fabra i és a la nostra vila on més vegades s’ha celebrat aquest acte de renovació gràcies al mateix Club i a la UEC-Gràcia.
I han estat entitats gracienques les que hem vetllat perquè aquell monòlit, inaugurat el novembre de 1982, i que va haver de ser retirat fa uns anys a causa de les obres de construcció de la línia 9 del Metro i de remodelació de la plaça Lesseps, tornés finalment a la plaça, després d’estar guardat en un magatzem municipal tot aquest temps. Ara el recuperem en memòria i homenatge d’aquest il·lustre català nascut al barri de La Salut de la Vila de Gràcia. Tot i que la família va anar a viure a Barcelona quan només tenia sis anys, ell sempre es va sentir orgullós d’haver nascut a la nostra vila.
Gràcia, 18 de febrer de 2012
      
 
 
 
 
 
 
    

1 comentari:

  1. Hola desde Valencia:
    La meva enhorabona y endavant, amb sembla estupendo.
    Miraré uns llibres antics i si trovo alguna fotografía interesant li enviaré a la Carme.
    Jo vareig viurer a Gracia desde que vareig neixe primer a Menéndes Pelayo-Torrent de l´Olla i als 20 anys, quand amb vareig casar al c/.Encina, junt a la Pza. del Nord, fins quan tenía 26 anys que ja vareig vindre a Valencia.
    Una abraçada, Montserrat
    I mireu es que sento una "morrinya".

    ResponElimina